La Nika

La Nika durant la sessió de TENS

La Nika és una shar-pei de 2 anys que com ara veureu presenta una patologia bastant desafortunada. La Nika mostra una inestabilitat  articular al llarg de la seva columna vertebral, és a dir, les seves vèrtebres estan lleugerament més separades del que seria normal i això fa que les articulacions vertebrals de la zona toràcica i lumbar siguin més inestables. Aquest fet fa que sigui més propensa a patir pinçaments.

Després de patir el seu segon pinçament vertebral en un interval de 2 mesos, a la Nika se li va plantejar l’opció de seguir un tractament al servei de rehabilitació. Quan va arribar a la seva primera sessió, havien passat tot just tres setmanes de l’últim pinçament, així que no era recomanable cap tipus de manipulació de la columna vertebral, doncs encara podia estar actiu el procés inflamatori i podria agreujar-se la situació. La Nika presentava dolor a tota la zona tóraco-lumbar, així com una lleugera atròfia i falta de to als músculs de l’extremitat posterior esquerra.

Així doncs, se li varen pautar una sèrie de sessions de TENS per alleugerir el dolor del dors derivat del pinçament i electroestimulació muscular als músculs de l’extremitat posterior esquerra per augmentar-ne el to.

Un cop conscienciats els propietaris de que haurien de vigilar a la seva mascota per a que no fes gaires moviments bruscos ni realitzés excessiu exercici, i passades 6 setmanes des de l’inici de les sessions, la Nika no ha tornat a patir cap més pinçament vertebral. 

Un cop es confirmi que l’últim pinçament patit ja es troba estabilitzat, la Nika començarà amb una sèrie d’exercicis per tal d’enfortir la musculatura de l’esquena per a donar una mica més d’estabilitat a les articulacions vertebral i intentar evitar futures lesions. Tot i així, els seus propietaris sempre hauran de vigilar de que la Nika no faci gaires “bogeries” per tal d’evitar futurs problemes derivats d’aquesta patologia, com poden ser hèrnies discals o l’osteoartrosi.

Molta sort Nika!!

En Thor i la rehabilitació com a prevenció

Aquesta setmana coneixerem un cas una mica diferent. En Thor no ha patit cap fractura, ni cap problema neurològic, ni ha hagut de passar pel quiròfan per cap motiu. Anem a veure perquè ha estat derivat al servei de rehabilitació.

En Thor és un bulldog francès de 10 mesos. Fa 2 mesos se li va diagnosticar una lleugera displàsia de maluc a l’extremitat posterior esquerra. Tot i que no li ocasionava gaires molèsties a l’hora de caminar, en Thor carregava més pes a l’extremitat dreta i sovint, mentre caminava i corria aixecava l’extremitat afectada  per a no fer-la servir. Aquest fet feia que presentés una diferència de massa muscular entre les seves extremitats posteriors de 2,5 centímetres, així com un dolor reflex a la zona toraco-lumbar.

La displàsia de maluc és una patologia bastant freqüent en gossos de races grans i també en races condrodistròfiques, com són els bulldogs. Succeeix quan el cap del fèmur no encaixa de forma correcta a l’òs de la pelvis, donant com a resultat un maluc amb inestabilitat articular. Aquesta inestabilitat pot causar dolor o coixesa que pot derivar en una atròfia muscular que si no es tracta pot arribar a ocasionar luxacions de maluc.

Segons el grau de displàsia, els símptomes que presenti l’animal així com l’edat d’aquest, es pot optar per varis tractaments, des del conservador fins a vàries tècniques quirúrgiques.

Avaluant les opcions amb el veterinari, es va decidir optar per un tractament conservador i intentar reforçar la musculatura de l’extremitat posterior esquerra al servei de rehabilitació per a minimitzar les conseqüències de la displàsia.

Se li van pautar una sèrie d’exercicis actius que va acceptar molt bé donada la seva curta edat, ja que se’ls prenia com un joc a realitzar. A part el seu propietari s’hi va implicar des del principi i realitzava tots les exercicis a casa amb molta paciència i insistència.

A més dels exercicis, se li realitzaven sessions de TENS a la zona toraco-lumbar i d’electroestimulació muscular al gluti esquerre. Aquesta part ja costava una mica més, doncs a en Thor, com a bon cadell, li costava estar-se una estona quiet mentre se li col·locaven els elèctrodes, tot i que el que menys suportava eren els esparadraps... Tot i així, un cop col·locats i començava la sessió, en Thor es quedava ben dormit i relaxat fins al final d’aquesta.

Un mes més tard, la diferència de massa muscular ja s’havia reduït a 1,5 centímetres i eren poques les vegades que deixava d’utilitzar l’extremitat posterior esquerre quan corria.

Actualment, en Thor ve a sessions cada 15 dies i aviat rebrà l’alta del servei de rehabilitació. Donat el problema de displàsia que presenta, haurà de seguir amb els exercicis a casa de forma continuada per a que els músculs que donen suport al maluc segueixin forts i estabilitzin l’articulació afectada. En cas de necessitar-ho, haurà de tornar a fer tandes al servei de rehabilitació per assegurar-nos que la funcionalitat de l’extremitat és l’adequada i prevenir possibles problemes posteriors.