Tenir cura del nostre gos, una garantia de futur!

Moltes vegades, un comença en el món de l’ensinistrament per casualitat, o per necessitat o perquè sempre t‘ha agradat i et decideixes. Primer comences ensinistrant el teu gos en les ordres bàsiques d’obediència, però sovint no en tenim prou, i ensinistrem també gossos de familiars, amics i veïns.

 

Fins aquí molt bé, però a molts de nosaltres, arriba un moment que tampoc ens és suficient… i qui paga el nostre afany de seguir? El nostre estimat gos! L’ensinistrem a nivells d’alta exigència, el posem a fer esports canins com l’Agility o el Canicross, l’apuntem a competicions de RCI (Reglament de Circuit Internaciona) o Ring Francés, decidim fer-lo gos de recerca i rescat, o gos d’assistència o terapia per a persones. Tot en funció de les seves característiques individuals, i de les nostres preferències personals.

 

Els gossos són espectaculars! Tot hi estareu d’acord, no? Poden estar tot el dia treballant, acompanyant-nos a casa, donant-nos el seu afecte quan ens fa falta, deixant-nos tranquils quan ho necessitem, i seguir-nos en cadascuna de les bogeries que se’ns puguin acudir… I tot, sempre amb la millor de les actituds i el més gran dels somriures canins!

 

Ells s’entrenen, i cada vegada el seu nivell augmenta. Però, com en tot, hi ha un cantó obscur… hem de tenir en compte una cosa, de la que potser a vegades no en som del tot conscients… a més demanda, més cura per a prevenir possibles lesions!

 

Cal que disposin d’una alimentació adequada i de qualitat que respongui a les seves necessitats. Però sobretot, i el més important, és comptar amb un bon veterinari de confiança que ens ajudi i ens assessori. Penseu que tots aquests esports poden suposar un fort desgast del sistema musculoesquelètic del nostre company. Cal que fem les coses ben fetes per prevenir lesions articulars o musculars greus que puguin donar-nos mal de caps i inclús retirar-nos de les nostres pràctiques esportives habituals. I si finalment ens topem amb alguna lesió, el millor és que aquesta es tracti el més ràpid i encertadament possible per tal de minimitzar el temps de recuperació.

 

Si tenim en compte aquestes pautes, seguim uns entrenaments graduals, ben programats i som constants, podem gaudir  de totes les varietats que ofereix el món caní, fent que el nostre gos tingui una llarga i sòlida carrera esportiva fins el ben guanyat dia de la jubilació.

 

 

SABINA ARTAL

Llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona 

Ensinistradora professional i tècnica en modificació de conducta certificada per EDUCAN

Ensinistradora canina de DOGGED – Adiestramiento Canino

www.dogged.es

http://www.dogged-adiestramientocanino.blogspot.com.es/

Cas clínic: la Kira

La Kira és una Yorkshire Terrier de dos anys. Fa un any se li va diagnosticar una malaltia a la extremitat posterior dreta anomenada Legg Calves-Perthes.

El Legg Calves-Perthes és una malaltia que es presenta en gats i gossos joves. La pateixen principalment gossos de raça petita com els terriers abans del primer any de vida. És provocada per una falta d’irrigació del cap del fèmur causada per un problema congènit o be per un traumatisme, fet que fa que tant el cap com el coll del fèmur es vagin necrosant arribant a col·lapsar l’articulació del maluc.

Com a tractament quirúrgic se li va practicar una artroplàstia de maluc, és a dir, se l va tallar el cap i el coll del fèmur afectat per tal que la musculatura de la zona passi a assumir la funció de l’articulació coxofemoral de l’extremitat posterior dreta.

Quan començà el servei de rehabilitació, la Kira no recolzava l’extremitat a terra i anava “saltant” sobre tres potes. Conseqüentment, la Kira presentava una severa atròfia muscular a l’extremitat afectada, tensió muscular a nivell dorsal i un excés de càrrega a l’extremitat posterior esquerra.

Va començar amb un pla de teràpies consistent en exercicis assistits per a reeducar la funció de l’extremitat, electroestimulació muscular per a re-exercitar la musculatura, TENS per a alleugerir els punts de dolor i massatges per a relaxar els músculs tensionats.

Després de dues sessions, quan ja va començar a recolzar l’extremitat a terra i a guanyar certa funcionalitat, vàrem introduir la hidroteràpia al seu pla de tractament. Concretament, la Kira va començar amb sessions on caminava amb mig cos submergit en aigua per a poder descarregar pes de les articulacions, i nedava durant uns minuts per tal de millorar la mobilitat de l’extremitat i augmentar musculatura.

Com podeu veure, en les sessions d’hidroteràpia els gossos porten un arnés que els ajuda a flotar i els estabilitza dins l’aigua.

Passades 5 setmanes, la Kira ja utilitzava l’extremitat amb normalitat i gairebé havia recuperat tota la musculatura perduda. Per això, se li va donar l’alta del servei de rehabilitació tot i que va continuar amb els exercicis i els massatges a casa.