La "mala pata" de Linda

Hoy coneceremos a Linda, una caniche de 6 años de edad, que hace tres tuvo que ser operada para reparar una fractura de tíbia.

Un año más tarde, fué intervenida de nuevo para retirar la aguja que se le introdujo en el hueso en la primera cirugía.

Este año, Linda volvió al quirófano, pues se rompió los ligamentos cruzados de la rodilla de la misma extremidad. La cirugía fué muy bien, pero pasado un mes, Linda todavía no acababa de apoyar bién la pata en el suelo y estaba perdiendo musculatura.

Así fué como empezó sus sesiones en el servicio de rehabilitación.

Cuando llegó, le costaba flexionar la rodilla izquierda y siempre dejaba la extremidad más abierta para descargarla de peso. En consecuencia, Linda presentava una diferencia muy evidente de masa muscular en una extremidad y en otra, así como diversas contracturas en el dorso.

El tratamiento que se le pautó consistió en una série de ejercicios activos, TENS, electroestimulación, masajes y movilizaciones de la articulación. De esta manera podríamos reeducar el caminar de Linda, aliviarle el dolor que padecía en la espalda, tonificar y aumentar la musculatura y recuperar la función de la extremidad.

Linda, aún siendo un poco miedosa, se adaptó muy bién a las sesiones y en seguida se empezaron a ver resultados. Ya no descargaba tanto peso de la extremidad afectada, flexionava mejor la rodilla y apoyava mucho mejor la extremidad en el suelo, a parte de recuperar la masa muscular perdida.

Pasadas 5 semanas, ya tiene el alta del servicio de rehabilitación aunque debe seguir realizando ciertos ejercicios en casa y venir de vez en cuando a revisión.

Enhorabuena Linda!

Cas clínic: En Jaka

  

En Jaka és un golden rettriever d’1 any molt actiu. Quan tenia 6 mesos se li va diagnosticar una displàsia de cadera bilateral, és a dir que l’articulació de la cadera no encaixava be en cap de les dues extremitats posteriors. El veterinari especialista i el propietari van decidir que la millor opció per a en Jaka era una cirurgia coneguda com TPO (Triple Pelvic Osteotomy, és a dir Triple osteotomia de cadera). En aquesta cirurgia, l’os de la cadera es talla per tres llocs per a poder-lo fixar de nou després fent que l’articulació encaixi correctament. Es va decidir que primer s’operaria una extremitat i passat un mes realitzarien la segona.

Abans de la primera intervenció però, en Jaka va tenir un petit accident jugant amb un altre gos que va provocar que se li luxés la cadera dreta. Els veterinaris van reevaluar la situació i finalment en Jaka es va sotmetre a dues cirurgies diferents. A la extremitat posterior dreta, se li va realitzar una artroplastia de cadera, és a dir, se li va tallar la part del fèmur que articula amb la cadera, així que és la musculatura la que passa a assolir la funció d’aquesta, i a la extremitat esquerra se li va realitzar la ja explicada HTO un mes després.

En Jaka va començar les sessions de rehabilitació als 15 dies de la primera intervenció per a guanyar musculatura i enfortir l’extremitat operada abans de la segona cirurgia.

Vàrem començar amb una rutina d’exercicis actius per a muscular i reeducar el moviment, massatges i estiraments per a tractar i prevenir contractures i anquilosis (perdua de moviment de les articulacions), TENS per a tractar el dolor derivat de la cirurgia i contractures, i electroestimulació muscular per a tonificar. S’hi va adaptar ràpidament, i gràcies a la constància i paciencia dels propietaris, que continuaven fent els exercicis a casa els dies que no tocava sessió, en Jaka va recuperar movilitat i musculatura a l’extremitat posterior dreta abans de la segona operació.

15 dies després d’aquesta, en Jaka va reprendre les sessions de rehabilitació.

Actualment, en Jaka ja té un any d’edat, té l’alta mèdica i l’alta del servei de rehabilitació, tot i que ha de seguir realitzant certs exercicis a casa per tal de prevenir futurs problemes. No mostra cap tipus de coixesa a les extremitats posteriors i pot còrrer i jugar com un gos normal.

Molta sort Jaka !!



El TENS

Anem a conèixer una mica la tècnica del TENS. TENS són les sigles en anglès de Transcutaneal Electrical Nerve Stimulation, és a dir, estimulació elèctrica del nervi a través de la pell.

És una part de l’electroteràpia destinada al tractament del dolor. Com funciona? Doncs el que fem és sobreestimular les fibres nervioses que fan arribar la sensació de dolor al cervell. D’aquesta manera, per evitar un excés d’informació al cervell, les pròpies fibres bloquegen el pas del dolor. És un mecanisme fisiològic anomenat Gate Control (control de la porta).

Hi ha diverses variants d’aquesta tècnica segons les vies que utilitza per tractar el dolor. Està indicada en casos de dolor agut i crònic, com l’artrosi, problemes neurodegeneratius, oncològics, post-quirúrgics, coixeses i en contractures musculars.

Aquí tenim l’Irka, una labrador de 6 anys en una sessió de TENS. L’Irka, que ha patit varis problemes traumatològics, presenta en conseqüència, artrosi als dos colzes, mal d’esquena i una severa atròfia i contractura del tríceps dret.

Després de vàries sessions de TENS i electroestimulació muscular, juntament amb els exercicis que realitzen els seus propietaris a casa, l’Irka està recuperant la movilitat de les dues extremitats anteriors, està guanyant musculatura i el més important, està molt més animada i activa per l’alleujament del dolor a l’esquena i articulacions.

Les sessions de TENS són indolores, en la majoria de casos no cal rasurar el pèl de l’animal i solen durar uns 20 minuts, depenent de quantes zones requereixen tractament.

Si creieu que la vostra mascota es pot beneficiar d’aquesta tècnica consulteu-ho amb al vostre veterinari.