27 d’abril del 2012

Tenir cura del nostre gos, una garantia de futur!

Moltes vegades, un comença en el món de l’ensinistrament per casualitat, o per necessitat o perquè sempre t‘ha agradat i et decideixes. Primer comences ensinistrant el teu gos en les ordres bàsiques d’obediència, però sovint no en tenim prou, i ensinistrem també gossos de familiars, amics i veïns.

 

Fins aquí molt bé, però a molts de nosaltres, arriba un moment que tampoc ens és suficient… i qui paga el nostre afany de seguir? El nostre estimat gos! L’ensinistrem a nivells d’alta exigència, el posem a fer esports canins com l’Agility o el Canicross, l’apuntem a competicions de RCI (Reglament de Circuit Internaciona) o Ring Francés, decidim fer-lo gos de recerca i rescat, o gos d’assistència o terapia per a persones. Tot en funció de les seves característiques individuals, i de les nostres preferències personals.

 

Els gossos són espectaculars! Tot hi estareu d’acord, no? Poden estar tot el dia treballant, acompanyant-nos a casa, donant-nos el seu afecte quan ens fa falta, deixant-nos tranquils quan ho necessitem, i seguir-nos en cadascuna de les bogeries que se’ns puguin acudir… I tot, sempre amb la millor de les actituds i el més gran dels somriures canins!

 

Ells s’entrenen, i cada vegada el seu nivell augmenta. Però, com en tot, hi ha un cantó obscur… hem de tenir en compte una cosa, de la que potser a vegades no en som del tot conscients… a més demanda, més cura per a prevenir possibles lesions!

 

Cal que disposin d’una alimentació adequada i de qualitat que respongui a les seves necessitats. Però sobretot, i el més important, és comptar amb un bon veterinari de confiança que ens ajudi i ens assessori. Penseu que tots aquests esports poden suposar un fort desgast del sistema musculoesquelètic del nostre company. Cal que fem les coses ben fetes per prevenir lesions articulars o musculars greus que puguin donar-nos mal de caps i inclús retirar-nos de les nostres pràctiques esportives habituals. I si finalment ens topem amb alguna lesió, el millor és que aquesta es tracti el més ràpid i encertadament possible per tal de minimitzar el temps de recuperació.

 

Si tenim en compte aquestes pautes, seguim uns entrenaments graduals, ben programats i som constants, podem gaudir  de totes les varietats que ofereix el món caní, fent que el nostre gos tingui una llarga i sòlida carrera esportiva fins el ben guanyat dia de la jubilació.

 

 

SABINA ARTAL
Llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona 
Ensinistradora professional i tècnica en modificació de conducta certificada per EDUCAN
Ensinistradora canina de DOGGED – Adiestramiento Canino



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa'ns els teus comentaris i preguntes!